dijous, 19 de març del 2009

Entre mos i mos


Text inspirat sobres el capítol

Una conversa amb l´Antoni

Entre mos i mos la Teresa anava observant com els ulls verd-mel de l´Anna transpuaven neguit, angoixa, preocupació, incertesa. I no eren pas les qüestions refederides a la seva feina el fibló que l´agullonava, no era pas que el seu lloc de restauradora en els fogons d´aquell restaurant de cuina d´autor estigués en perill no; a l´Anna l´inquietava quelcom diferent.

La Teresa amb la psicologia que la feia tan especial volia esbrinar com si d´un dels plats tan exquisidament elaborats als quals l´Anna la tenia avesada, trauria l´entrellat d´aquell estat anímic de la seva amiga.

L´entre-pa s´anava aprimant i a la Teresa no l´i restava massa temps per aconseguir la confessió de l´Anna, calia trobar la fórmula màgica.Tenía la solució entre les seves mans : “ Anna entre un mos i un altre mos la teva vida s´esmicola ¿no creus que abans que això esdevingui un fet entre les dues no hi trobaríem una solució”.
Aleshores l´Anna mirà totes aquelles engrunes que havia anat deixant per sobre la taula i digué a la Tresa: “¿et veus capaç d´unir novament totes les molles de pa perquè tornin al seu estat original?”
Jo no


Montserrat Subirà
Barcelona 19/03/09 .

1 comentari:

C. Codorniu ha dit...

Molt inginyosa la contesta de l'Anna