dimecres, 29 d’octubre del 2008

EL DESENLLAÇ


El desenllaç s´havia produït dos mesos abans, la mort tan desagradable visita, ens havia visitat per emportar-se en una nit freda de lluna plena del mes de març, el company que fins aleshores havia compartit amb mi moments meravellosos, trasbalsant la meva vida de manera insospitada.
Poques coses motivaren les esporàdiques sortides al carrer, la feina, la compra, trobades amb els amics i poc més. La primavera començava a treure el nas pels carrers de Barcelona on els primers brots infantils de les fulles dels arbres els omplien de un tímit color verd-jove, tendre, que només podem observar en esclatar aquesta estació.
Estirada al sofà intentava llegir un llibre però poc va durar la lectura, un dolç suport es va apoderar de mi i un tel de fina seda va cobrir els meus ulls. Feia una estona que havia perdut contacte amb la realitat quan tot de sobte vaig notar un suau alè sobre el meu rostre i un tendre bes es va posar sobres la meva galta. Com un llampèc vaig obrir els ulls buscant el propietari del regal pero la sal a era buida. Coneixia de sobres d´on provenia la carícia, jo no creia en fantasmes ni en fenòmens sobrenaturals, però estava segura d´haver rebut el petó. Vaig recapitular La Interpretaciò del Somnis de Freud que havia llegit anys enrere arribant a la conclusiò que el meu subconcient m´havia traït. El comiat que no havia estat posible en el moment del desenllaç s´havia produït de forma inconscient.
Novament ara en una altra primavera recordava el fet i novament dubto si realment els fantasmes no existeixen .