EL CARRER DELS PETONS
El Forn del carrer del Fonollar
Text inspirat en el Capítol IV
En el silenci misteriós de les nits d´infantesa les pors a les ombres projectades per una làmpada penjada al bell mig del llarg corredor de casa, desfermaven la meva esporuguida imaginació, negant-me la son necessària per llevar aquelles pors. Per acabar-ho d´adobar els sorolls que traspuaven per les pareds igual com ho fa l´aigua del càntir a l´estiu, feien irreconciliables la son amb la poruga persona que jeia al llit. Esperava amb “ fri-sanse “ l´únic so que aconseguiria abatre les meves parpelles que tan aferrissadament es negaven a tancar-se: la veu del serreno
Les campanes de Santa Madrona m´anunciaven que ja era a prop el so tan desitjat, unes lleugeres passes s´aturaven davant la porta metàl.lica ( vivíem en planta baixa ). I com si d´un repertori musical es tractes, tres cops segurs, forts celestials, acompanyats de una veu vellutada cantava.” Les deu han tocat la nit calma i la porta ben fermada”. Tot just acabats aquest mots s´ajupi per comprovar si la porta s´alçava per donar fe de la seva gestió, aleshores per concloure la seva tasca amb to greu deia “ passeu bona nit “
Arribat Nadal com era costum els repartidors, els urbanos , el escombriarire, el sereno ,i un llarg etc. passaven les postals del seu ofici porta per porta cercant una propina per fer més dolces les festes (llavors no hi havia paga extra per Nadal ). Com que els pares coneixien la meva admiració per la figura del sereno aquesta tasca la deixaven a les meves mans. Feliç i cofoia de poder fer-li un petit regal a canvi de les tranquil.les nits que ell em feia passar. M´empolainava tal i com o faria si del meu príncep blau es tractes , i sortia a la porta per demostrar-li en aquest acte tota la tendresa, admiració i devoció que sentia pel seu noble i dur ofici.
Montserrat Subirà
Barcelona 03/03/09
El Forn del carrer del Fonollar
Text inspirat en el Capítol IV
En el silenci misteriós de les nits d´infantesa les pors a les ombres projectades per una làmpada penjada al bell mig del llarg corredor de casa, desfermaven la meva esporuguida imaginació, negant-me la son necessària per llevar aquelles pors. Per acabar-ho d´adobar els sorolls que traspuaven per les pareds igual com ho fa l´aigua del càntir a l´estiu, feien irreconciliables la son amb la poruga persona que jeia al llit. Esperava amb “ fri-sanse “ l´únic so que aconseguiria abatre les meves parpelles que tan aferrissadament es negaven a tancar-se: la veu del serreno
Les campanes de Santa Madrona m´anunciaven que ja era a prop el so tan desitjat, unes lleugeres passes s´aturaven davant la porta metàl.lica ( vivíem en planta baixa ). I com si d´un repertori musical es tractes, tres cops segurs, forts celestials, acompanyats de una veu vellutada cantava.” Les deu han tocat la nit calma i la porta ben fermada”. Tot just acabats aquest mots s´ajupi per comprovar si la porta s´alçava per donar fe de la seva gestió, aleshores per concloure la seva tasca amb to greu deia “ passeu bona nit “
Arribat Nadal com era costum els repartidors, els urbanos , el escombriarire, el sereno ,i un llarg etc. passaven les postals del seu ofici porta per porta cercant una propina per fer més dolces les festes (llavors no hi havia paga extra per Nadal ). Com que els pares coneixien la meva admiració per la figura del sereno aquesta tasca la deixaven a les meves mans. Feliç i cofoia de poder fer-li un petit regal a canvi de les tranquil.les nits que ell em feia passar. M´empolainava tal i com o faria si del meu príncep blau es tractes , i sortia a la porta per demostrar-li en aquest acte tota la tendresa, admiració i devoció que sentia pel seu noble i dur ofici.
Montserrat Subirà
Barcelona 03/03/09
2 comentaris:
Montserrat, m'ha agradat el teu esc rit. Jo també de petita vivia en una planta baixa i m'ha fet recordar el vigilant amb el bastó i també el sereno.
felicitats!!!!!
Publica un comentari a l'entrada