dimarts, 17 de febrer del 2009

´L´ARBRE DOMÈSTIC

L´ARBRE DOMÈSTIC


De Pere Calders

Conte sobre fets insòlits

Ja a primera hora del matí el sol lluïa amb tot el seu encant, el cel d’un blau intens del mes de juny s’empolainava per tal d’obtenir un lloc privilegiat en l’esguard dels vianants més matiners. Puntuals a la trobada, els amics havien anat arribant per celebrar plegats un aniversari irrepetible, i és que els 50 havien començat a deixar la seva petja sobre la meva persona. " La colla pessigolla" ( mot amb al qual ens anomenàvem) no esperaven la sorpresa que els tenia preparada , una diada plena d´activitats : àrea cultural, àrea enològica, àrea de restauració, àrea de lleure i lúdica, a la zona del Penedès . L´autocar que ens portaria pels camins del nostre petit país ja era a punt de ser envaït pels inquiets viatgers. Poc em podia imaginar que no seria pas la celebració d´aniversari ni que els astres diürns foren els qui prendrien el paper principal del dia, no. Va ser una simple i senzilla tovalloleta de paper higiènic la protagonista de la festa.
Els entrepans i les begudes que jo ja havia preparat començaven a esdevenir petits rosegons. Els estómacs estaven contents però les mans, lleugerament llefiscoses d´aquell aromàtic oli d´oliva, requerien l´atenció de la tovalloleta higiènica, amb olor de lavanda. Un darrera l´altre els rostres dels destinataris de la tovalloleta varen omplir-se de rictus i ganyotes per passar a la zona operística amb grans rialles a quina més potent perquè el " perfum " de lavanda - que ja no era tal- s´havia convertit en una farum insuportable. Tot una ramada de mans voleiaven pels aires cercant el vent que les portés a millors oratges on desprendre´s de tan desagradable aroma. No ho varen tenir gens fàcil arribar al final feliç, ja que l´autocar no disposava d´aigua ni tampoc era possible obrir-ne les finestres. No obstant això, ells continuaven ben alegres, en aquests moments l´olor ja s´havia fet senyora de l´ambient .
Fins aquí la historieta no tenia cap rellevància . Al cap de poc temps un grup de científics varen descobrir a la remota selva de Madagascar un arbre difícil al qual se li atribuïen efectes afrodisíacs en els animals que en menjaven les fulles, era un fet insòlit . Un grup de químics en varen extreure la sàvia de les tiges per produir-ne perfum " Arbre Difícil" tot un èxit . Desprès d´aquesta notícia vaig arribar a comprendre el perquè d´aquelles estridents rialles quan el cava encara no havia fet acte de presència.



Montserrat Subirà Barcelona 3/01/09

dilluns, 2 de febrer del 2009

Coratgia


CORATGIA

Redacció sobre el conte de Caterina Albert

Hi ha certs records viscuts al llarg de la cursa de la vida que sovint apareixen frescos com si fossin viscuts ahir i no són pas els països exòtics que he visitat ni els mars d´aigües transparents color maragda en els quals he nedat ni els plats de peixos i marisc que de viu en viu anaren a parar a l´olla ( pobrets) per tal d´assaborir-los amb tot el seu gust, no el que més em plau és recordar els cargols amb all i oli de la tieta Roseta .
En acabar l´escola els pares em portaven a Martorelles a cal avi a fer salut on la tieta Roseta - la jove de la casa – tenia cura de la meva persona per tal de retornar-me a l´urb en immillorables condicions . Davant el porxo de la casa hi teníem un hort on collíem les fruites, verdures i aquells enciams verd-morat que amb tanta dedicació pintava el sol dia a dia. A l´albada quan la rosada mandrosament dipositava petites perles d´aigua transparent damunt les fulles verdes de les cols, en pocs moments cargols afamats grimpaven pel el tronc fins arribar a les fulles més tendres per deixa-hi les empremtes de la seva devoradora gana. Aleshores la tieta i jo amb un sac a la mà fèim el nostre “ agost “un a un anaven caient dins el sac i en pocs moments ja era ple de cargols que desesperats treien les banyetes entre els forats del sac intentant escapar de tan tràgic final .
Després d´una setmana de desdejuni ja eren a punt d´anar a parar a l´olla a bullir amb herbetes collides en el mateix hort. Tots a taula fent salivera érem a punt per degustar tan modesta peró exquisida menja closca a closca anaven fent munt al plat desprès de haver-los fregat amb all i oli , sovient compatíem per saber qui era el gran Golafre jo mai quedava enrera del concurs .
És quelcom incomprensible, al menys per a mi, que cada cop que penso en els cargols al all i oli em torni la salivera amb golafreria



Montserrat Subirà

Barcelona 29/01/09