Entre mos i mos

Text inspirat sobres el capítol

Una conversa amb l´Antoni

Entre mos i mos la Teresa anava observant com els ulls verd-mel de l´Anna transpuaven neguit, angoixa, preocupació, incertesa. I no eren pas les qüestions refederides a la seva feina el fibló que l´agullonava, no era pas que el seu lloc de restauradora en els fogons d´aquell restaurant de cuina d´autor estigués en perill no; a l´Anna l´inquietava quelcom diferent.

La Teresa amb la psicologia que la feia tan especial volia esbrinar com si d´un dels plats tan exquisidament elaborats als quals l´Anna la tenia avesada, trauria l´entrellat d´aquell estat anímic de la seva amiga.

L´entre-pa s´anava aprimant i a la Teresa no l´i restava massa temps per aconseguir la confessió de l´Anna, calia trobar la fórmula màgica.Tenía la solució entre les seves mans : “ Anna entre un mos i un altre mos la teva vida s´esmicola ¿no creus que abans que això esdevingui un fet entre les dues no hi trobaríem una solució”.
Aleshores l´Anna mirà totes aquelles engrunes que havia anat deixant per sobre la taula i digué a la Tresa: “¿et veus capaç d´unir novament totes les molles de pa perquè tornin al seu estat original?”
Jo no


Montserrat Subirà
Barcelona 19/03/09 .

EL CARRER DELS PETONS

El Forn del carrer del Fonollar

Text inspirat en el Capítol IV

En el silenci misteriós de les nits d´infantesa les pors a les ombres projectades per una làmpada penjada al bell mig del llarg corredor de casa, desfermaven la meva esporuguida imaginació, negant-me la son necessària per llevar aquelles pors. Per acabar-ho d´adobar els sorolls que traspuaven per les pareds igual com ho fa l´aigua del càntir a l´estiu, feien irreconciliables la son amb la poruga persona que jeia al llit. Esperava amb “ fri-sanse “ l´únic so que aconseguiria abatre les meves parpelles que tan aferrissadament es negaven a tancar-se: la veu del serreno

Les campanes de Santa Madrona m´anunciaven que ja era a prop el so tan desitjat, unes lleugeres passes s´aturaven davant la porta metàl.lica ( vivíem en planta baixa ). I com si d´un repertori musical es tractes, tres cops segurs, forts celestials, acompanyats de una veu vellutada cantava.” Les deu han tocat la nit calma i la porta ben fermada”. Tot just acabats aquest mots s´ajupi per comprovar si la porta s´alçava per donar fe de la seva gestió, aleshores per concloure la seva tasca amb to greu deia “ passeu bona nit “

Arribat Nadal com era costum els repartidors, els urbanos , el escombriarire, el sereno ,i un llarg etc. passaven les postals del seu ofici porta per porta cercant una propina per fer més dolces les festes (llavors no hi havia paga extra per Nadal ). Com que els pares coneixien la meva admiració per la figura del sereno aquesta tasca la deixaven a les meves mans. Feliç i cofoia de poder fer-li un petit regal a canvi de les tranquil.les nits que ell em feia passar. M´empolainava tal i com o faria si del meu príncep blau es tractes , i sortia a la porta per demostrar-li en aquest acte tota la tendresa, admiració i devoció que sentia pel seu noble i dur ofici.


Montserrat Subirà

Barcelona 03/03/09

´L´ARBRE DOMÈSTIC

L´ARBRE DOMÈSTIC


De Pere Calders

Conte sobre fets insòlits

Ja a primera hora del matí el sol lluïa amb tot el seu encant, el cel d’un blau intens del mes de juny s’empolainava per tal d’obtenir un lloc privilegiat en l’esguard dels vianants més matiners. Puntuals a la trobada, els amics havien anat arribant per celebrar plegats un aniversari irrepetible, i és que els 50 havien començat a deixar la seva petja sobre la meva persona. " La colla pessigolla" ( mot amb al qual ens anomenàvem) no esperaven la sorpresa que els tenia preparada , una diada plena d´activitats : àrea cultural, àrea enològica, àrea de restauració, àrea de lleure i lúdica, a la zona del Penedès . L´autocar que ens portaria pels camins del nostre petit país ja era a punt de ser envaït pels inquiets viatgers. Poc em podia imaginar que no seria pas la celebració d´aniversari ni que els astres diürns foren els qui prendrien el paper principal del dia, no. Va ser una simple i senzilla tovalloleta de paper higiènic la protagonista de la festa.
Els entrepans i les begudes que jo ja havia preparat començaven a esdevenir petits rosegons. Els estómacs estaven contents però les mans, lleugerament llefiscoses d´aquell aromàtic oli d´oliva, requerien l´atenció de la tovalloleta higiènica, amb olor de lavanda. Un darrera l´altre els rostres dels destinataris de la tovalloleta varen omplir-se de rictus i ganyotes per passar a la zona operística amb grans rialles a quina més potent perquè el " perfum " de lavanda - que ja no era tal- s´havia convertit en una farum insuportable. Tot una ramada de mans voleiaven pels aires cercant el vent que les portés a millors oratges on desprendre´s de tan desagradable aroma. No ho varen tenir gens fàcil arribar al final feliç, ja que l´autocar no disposava d´aigua ni tampoc era possible obrir-ne les finestres. No obstant això, ells continuaven ben alegres, en aquests moments l´olor ja s´havia fet senyora de l´ambient .
Fins aquí la historieta no tenia cap rellevància . Al cap de poc temps un grup de científics varen descobrir a la remota selva de Madagascar un arbre difícil al qual se li atribuïen efectes afrodisíacs en els animals que en menjaven les fulles, era un fet insòlit . Un grup de químics en varen extreure la sàvia de les tiges per produir-ne perfum " Arbre Difícil" tot un èxit . Desprès d´aquesta notícia vaig arribar a comprendre el perquè d´aquelles estridents rialles quan el cava encara no havia fet acte de presència.



Montserrat Subirà Barcelona 3/01/09

Coratgia

CORATGIA

Redacció sobre el conte de Caterina Albert

Hi ha certs records viscuts al llarg de la cursa de la vida que sovint apareixen frescos com si fossin viscuts ahir i no són pas els països exòtics que he visitat ni els mars d´aigües transparents color maragda en els quals he nedat ni els plats de peixos i marisc que de viu en viu anaren a parar a l´olla ( pobrets) per tal d´assaborir-los amb tot el seu gust, no el que més em plau és recordar els cargols amb all i oli de la tieta Roseta .
En acabar l´escola els pares em portaven a Martorelles a cal avi a fer salut on la tieta Roseta - la jove de la casa – tenia cura de la meva persona per tal de retornar-me a l´urb en immillorables condicions . Davant el porxo de la casa hi teníem un hort on collíem les fruites, verdures i aquells enciams verd-morat que amb tanta dedicació pintava el sol dia a dia. A l´albada quan la rosada mandrosament dipositava petites perles d´aigua transparent damunt les fulles verdes de les cols, en pocs moments cargols afamats grimpaven pel el tronc fins arribar a les fulles més tendres per deixa-hi les empremtes de la seva devoradora gana. Aleshores la tieta i jo amb un sac a la mà fèim el nostre “ agost “un a un anaven caient dins el sac i en pocs moments ja era ple de cargols que desesperats treien les banyetes entre els forats del sac intentant escapar de tan tràgic final .
Després d´una setmana de desdejuni ja eren a punt d´anar a parar a l´olla a bullir amb herbetes collides en el mateix hort. Tots a taula fent salivera érem a punt per degustar tan modesta peró exquisida menja closca a closca anaven fent munt al plat desprès de haver-los fregat amb all i oli , sovient compatíem per saber qui era el gran Golafre jo mai quedava enrera del concurs .
És quelcom incomprensible, al menys per a mi, que cada cop que penso en els cargols al all i oli em torni la salivera amb golafreria



Montserrat Subirà

Barcelona 29/01/09

Els Tres Reis

ELS TRES REIS

Josep Pla


En Plà diu que les llegendes li encanten si no són massa ferotges, a mi m´encanten fins i tot les ferotges, aquestes en especial aguditzen els meus sentits,la curiositat i la imaginació s´activen ràpidament, després de mica en mica mentre dura el relat sento la necessitat de refer-la al meu gust , tan bon punt acaba la narració començo a cal girar-la segons les emocions que aquesta m´hagi transmès. La nit que se'm fa difícil agafar el són tinc per costum encetar històries que també per costum no acabo mai ja que la son arriba abans de finalitzar-les
És per això que la grandesa de la Epifania com bé diu Pla dóna per moltes interpretacions . En una nit màgica per petits i grans com és la de Reis la maquinària imaginativa treballa a ple rendiment, si visitéssim les diferents llars del nostre petit país comprovaríem com la màgia d´aquesta nit desferma la imaginació. Per rebre els " il.lustríssims visitants ", l´escenografía que els pares preparen davant dels encuriosits i excitants ulls dels seus infants no té límit. Si donem el tomb a la moneda podem contrarrestar l´altre escenari que va tenir lloc a Betlem en l'humil naixement d´un nadó observat pels encuriosits i il.lustres visitants , el nadó esdevingut home canviaria el curs de la història amb la seva saviesa donaria a conèixer un nou model de justícia honestedat i humitat i més adjectius que amb el pas del temps han anat perdent vigència.

Barcelona 11/01/09

Montserrat Subirà